Mireu quin post més bonic ens ha dedicat l'Isaias Fanlo:
A principis dels 90, Susan Sontag va muntar a Sarajevo 'Tot esperant Godot' sota les bombes i les tragèdies de la guerra.
Després del Katrina, s'hi va fer un altre muntatge de l'obra de Beckett als refugis de Nova Orleans.
Per què? Perquè la paraula, el teatre, poden oferir una sortida a l'horror, una resposta als interrogants en situacions de misèria. Sempre he pensat que la cultura, que és el que ens fa humans, és essencial, i per això el projecte que presenten els amics Lola Armadàs, Helena Loveshock Tornero, Marc Pujol,Victor Rodrigo, Ester Nadal i Jorge Picó s'ha de recolzar al màxim: aquest estiu portaran teatre, dansa i música a nens i adolescents refugiats a Grècia.
Des de Coincidències apadrinem el projecte. Feu-hi un cop d'ull i, sisplau, col·laboreu-hi en la mesura que pugueu! Portem somriures a Grècia!
http://www.coincidencies.com/paramythades-nens-refugiats/