ASPASIM. Cap a cent anys de Projecte

El Llibre, prologat pel Dr. Miquel Angel Verdugo de la Universitat de Salamanca, ha estat possible gràcies a la col.laboració de les persones que constitueixen el cor d'aspasim, i que apunten i donen claus per encarar els cent anys d'un projecte singular , amb un apèndix covid-19, motiu de reflexió d'un moment històric únic i un epíleg de remembrança dels qui no hi són.

Hi han participat vint-i-tres persones coautores i tot l'equip de l'escoleta

Aquest és un llibre especialment dedicat a Efren Carbonell i Codinach (1932-2020). El pare Carbonell— expressió afectuosa emprada per companys del camp — va presidir ASPASIM, amb el cor, durant 42 anys. En aquest període, l’entitat va rebre el premi Catalunya d’Educació i la Creu de Sant Jordi. Fou patró de la Fundació Tallers de Catalunya, Fundació Catalònia i President de l’APPS (DINCAT), la qual li atorgà la insígnia d’or. Ens deixà un llegat d’honestedat, senzillesa i generositat il·limitades.

Sempre deia que en aquest sector hi havia dos tipus d’individus: els qui es desviuen i els qui en viuen, de la persona amb discapacitat, vull dir…”m’has entès?” reblava. Ara es parla fels "takers" i els "givers".
El Sr. Carbonell- un "giver" absolut- parlava molt clar, i feia de la veritat i el compromís patrons de comportament, sense matisos, de cara ( no precisament a la galeria), geniüt i a l’hora amable i respectuós . Era un home d’una sola peça entregat a ASPASIM sense concessions ni convencions. Amb el cor a la mà i algun cop de puny a la taula.

La seva lectura donarà moltes claus de comprensió d'un passat i un desig de futur a mestres, educadors, voluntaris, famílies i altres professionals del camp. Saber d'on vens, obre l'horitzó d'un futur més precís i sòlid.

Una organització que ha celebrat i enaltit les capacitats i potencialitats de les persones, independentment de les respectives condicions de salut, en uns paràmetres fonamentals d’equitat i justícia social.

L' any 1995, amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys de l’Associació de famílies, vam publicar un llibret-memòria ; on, a banda d’explicar l’evolució dels diferents serveis, fèiem èmfasi en un seguit de temes clàssics: gestió, equip humà, usuaris i perfils, evolució econòmica, moltes gràfiques ( llavors estaven de moda— ara també— però més embellides i “canvejades” ), marcs conceptuals, etc. Tota aquesta informació ja es troba en algunes publicacions, pagina web i xarxes socials de l’entitat ( facebook, instagram, twiter, youtube, linkedin, etc.)

Aquest, se centrarà , per tant, en altres aspectes més engrescadors i disruptius d’una entitat que vol projectar-se als cent anys i que van, essencialment : des del darrer lustre del segle passat, a la fi de la pandèmia.